dimecres, 19 de març de 2008

Algemesi tambe balla el Chiki Chiki

Des de fa uns mesos un nou fenomen televisiu i d'internet a superat una nova frontera. Es tracta del famós Rodolfo Chikilicuatre. El que va començar com un personatge de la broma del programa de Buenafuente amb l'objectiu de riure's de les modes en el món de la música s'ha convertit en el representant d'Espanya a Eurovisión. Buenafuente i el seu equip ja tenen experiència en aquestes coses ja que van aconseguir també l'èxit amb la mateixa fòrmula amb el personatge de "El nen".

Però ara el Chikilicuatre ha acosneguit fer un pas més i s'ha colat en el defenestrat concurs d'Eurovisión, aprofitant el sistema democràtic de votació popular que enguany han llançat des de TVE per a rellançar el concurs musical europeu. Els organitzadors han posat les regles esperant una cosa i els han colat un gol.


Sobre aquest fenomen hi ha opinions de tots el colors. Els que pensen que Eurovisión és una cosa seriosa i per a representar a Espanya hi haurà un personatge de ficció: un friki que es riu de tot i de tots. Un altres ens ho prenem més a la broma i considerem que pitjor ja no pot ser i que aquest friki és la millor forma de demostrar públicament que això d'Eurovisión no serveix per a res i que d'aquesta forma s'ha demostrat que el vot de les masses de vegades fa apostes per l'humor i la broma, sense tindre en compte les conseqüències.
De fet, ara és fàcil tirar la culpa als que han votat però caldria també fer una anàlisi de com s'ha arribat fins ací.

Totes aquestes opinions que apareixen aquest dies sobre aquest cas, al nostre poble ja les vam fer el passat estiu, però per un altre cas digne d'0estudi sociològic. Ja sé que les comparacions de vegades no són justes, però aquest cas del Chikilicuatre em recorda molt al que va passar a Algemesí les darreres eleccions municipals amb la inesperada aparició de l'IPA-PSD dins el panorama municipal. L'aposta friki, la campanya emprant mitjans del boca-orella, l'inesperat resultat... són moltes coincidències. I a més, jo crec que en tots dos casos s'ha posat de manifest el desencant per part del ciutadans pels resultats d'anteriors edicions (en un cas al concurs d'Eurovisión i en l'altre en la política local). I davant aquest desencant la millor eixida sembla que ha sigut apostar per l'humor de Rodolfo Chikilicuatre i per el líder del partit local que ell va batejar com "Pitjor no ho farem" (desprès li va posar el nom d'IPA i es va aliar amb el PSD).

Aquests cas aplicat al nostre poble crec que hauria de servir de reflexió per al polítics locals que van aconseguir que els ciutadans opten per sarcasme i el desencant davant de la política local.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Mentre llegia la teua entrada, em venia al cap, precisament, el que més endavant deies sobre el regidor del PSD, i com tu, també coincideixo en que hi quede això. No fa molts anys que ens rèiem de l’aparició de la famosa “Xixolina” al parlament italià, doncs ací també tenim les nostres “Xixolines” Acceptem-les.
L’Esp.

Anònim ha dit...

Malauradament darrere de "Rodolfo Chikiliquatre" està la lletra de Santiago Segura. El mateix S. Segura pesetero que és incapaç de col·laborar en alguna causa o projecte que no financie ell completament, només apreix en escena quan té una pel·licula a la vista.
Casualment parlava este cap de setmana passat amb un productor d'una important productora nacional de ficció i em comentava que la llàstima de tot aquest fenòmen és que Santiago Segura cobrarà per drets d'autor la nit d'Eurovision al voltant dels 60.000 euros (es cobra per nº d'espectadors, imagineu a nivell europeu) més tot el profit que traga a través dels politonos.
Curiosament em comentava aquest senyor en questió que qui està darrere dels "ENVIA TONO POLITONO O ENVIA UN SMS a qualsevol programa de la tv no és altre que Alejandro Agag, el marit de la filla d'Aznar que és l'amo de l'empresa que gestiona ixe programeta que sembla la fòrmula de la coca-cola. El mateix Agag que es frota les mans de pensar en el que s'esdevindrà a València este pròxim mes d'agost amb la F1.

CONCLUSIÓ:
Que amb la tonteria escurarem les butxaques de 4 pardals que es baixaran el politono, farem més ric a S. Segura, al Agag i al pobre actor de EL TERRAT (de buenafuente) el van a deixar "encasillat" de pervida.

Anònim ha dit...

Comparar a Pedrassa amb el del chiki chiki pense que no és del tot correcte. Tots sabem que al darrere del Rodolfo hi ha un actor professional i com assenyala el company, un negoci ben muntat.
Què hi ha al darrere de Pedrassa? I una altra qüestió, sr. Gamieta, tu parteixes de la base que els qui han votat Pedrassa duien un seguiment mínim del que feien els polítics locals i s'han desencantat. Jo, per sort o per desgràcia, veig sovint el personatge en qüestió entre els seus acòlits i, tant abans de ser ell regidor com ara, les preocupacions d'ells semblen ser les mateixes, totes vinculades al calendari festiu local o a l'esport. Si per això hem d'entendre desencant de la política local, considere una percepció molt parcial del fenomen. Potser és que hi ha una crisi de valors entre nosaltres els joves i la política es posa al mateix nivell del chiki chiki, com dius tu, la qual cosa indica, al cap i a la fi, que el fenomen és molt més seriós i complex del que tu planteges, perquè les causes abracen també l'educació i l'entorn familiar, àmbits no estrictament "polítics". Això no vol dir que fomentar la risa no siga un mecanisme apte per qüestionar el poder, i si damunt un fa negoci, com el Rodolfo, doncs millor. Però torne a preguntar, què hi ha darrere de Pedrassa?