Un parc, i un pou
Abans de posar el cartell de "tancat per vacances", cal tractar un dels temes que ha ocupat una bona part de post i comentaris dels últims mesos: La inauguració del sector reformat del Parc Salvador Castell. La plana major dels polític municipals va estar present el passat divendres a la nit en la inauguració i benedicció del parc. Així ho va anunciar el nostre alcalde als veïns del voltant... i així va ser.
Ara que la reforma està acabada és el moment de fer algunes preguntes i intentar fer una avaluació personal d'aquesta polèmica reforma urbana.
Queda fora de tota discussió que la reforma del sector del Parc li ha donat una imatge diferent, i l'eliminació d'alguns elements ofereix una visió més oberta de l'espai.
Estic totalment d'acord en el blog Creixent Algemesí que caldria qualificar aquest espai com a avinguda (quina diferència hi ha amb l'avinguda Bernat Guinovart), però la tradició també ens marca.
Sobre els aspectes a destacar, per mi, les principals mancances d'aquesta remodelació també són les que anota el blog Creixent Algemesí, i que amb el seu permís reproduiré a continuació:
- Pocs espais verds alta d'ombra
- Seients inadequats per a la gent major, baixets i sense respatler
- El principal problema del Parc continua sent el mateix: el tràfic que discorre junt a una zona d'esplai i que ara és més greu donat que no s'ha separat adequadament el parc dels carrers.
Per tant, jo com a veí d'Algemesí amb dret a opinar crec que es tracta d'una inversió molt qüestionable i d'una rendiment més que dubtós. Cal recordar que aquesta obra ha tingut un cost de 600.00 euros. No tindria cap queixa si aquesta quantitat oferirà un parc realment útil a les necessitats dels veïns però, realment ha canviat tant el parc?
En definitiva: el projecte sobre el paper ja platejava molts dubtes (de fet, s'ha fet la modificació posterior de no donar entrada des de la rodona de les granotes al carrer fFgueres, davant les protestes del veïns. Una modificació feta amb nul·la publicitat per no reconèixer l'errada. Una costum molt habitual entre la classe política). Però, ara, una vegada que aquesta reforma és realitat és encara més qüestionable. Per al meu gust, s'ha perdut una oportunitat i molts diners per fer una veritable aposta per un espai verd, i la reforma s'ha quedat en una rentada de cara massa cara.

Comentari a banda mereix la pedra "memorial". La primera vegada que la vaig vore de lluny vaig pensar, "mira que bé, han pensat en posar una fonteta per refrescar-se". Però, quan em vaig acostar i vaig vore que allò era un "desmesurat" tribut a l'ego personal de VR vaig dir: "no, açò no és una fonteta, açò és un pou de vanitat sense fons".