Un passeig per El Pla

Amb l'arribada del calor, quan cau el dia m'agrada eixir a fer un volta per Algemesí. En el meu passeig em trobe, encara, a algunes persones majors que mantenen el costum de traure les cadires a la porta del carrer per fer una xerradeta amb les veïnes abans de sopar. Per desgràcia, aquesta fet és cada vegada més difícil de vore, i només és manté als barris més antics de poble.

Continue caminant, i vaig deixant enrere el nucli vell del poble per endinsar-me en el nou barri d'Algemesí: El Pla. Vaig amb els ulls ben oberts mirant cada detall d'aquest barri, un lloc que sembla haver-se convertit en el punt de residència per als nous ciutadans. La gran plaça de El Pla està envoltada d'edificis de cinc o sis altures i amb pisos de poc més de 100 metres quadrats, ocupats molt d'ells per joves que han comprat la seua primera residència. Quina llarga lletania de problemes cal superar actualment per tindre les claus d'una pis “normalet”: hipoteca, notari, interessos, pagaments en negre.... i diners, molt diners.

Seguisc en el meu passeig,i a la mateixa zona del Pla, molt a prop d'aquestos pisos de gent jove em trobe amb un altra zona de xalets, molts de disseny, alguns amb vidrieres, altres amb formes geomètriques curioses, grans finestrals, zones verdes, garatge.... efectivament, com els del programa S'estila de Punt 2. Aleshores, imagine que aquestes luxosos habitatges unifamiliars són el resultat del treball d'homes i dones d'Algemesí que han estat molts anys de la seua vida estalviant i esforçant-se per poder invertir els seus diners en tindre una casa amb aquestes qualitats.... si fora així s'ho mereixerien.

Però, de sobre veig com un cotxe de gamma alta es para a la porta d'uns dels xalets, el conductor prem el botó del comandament a distància i espera mente s'obri la porta del garatge. Em fixe en la cara del propietari de l'habitatge i em sorprèn veure a una cara que no supera els 40 anys. Com pot ser açò? D'on ha tret aquest xicot tants diners per poder fer-se aquesta gran casa? Treballant? Impossible, la seua edat no li permet haver estalviat tant per pagar aquesta casa. Aleshores, gire el cap i mire de nou els pisos dels joves i descobrisc la resposta als meus dubtes: El jove propietari del xalet pot viure aquesta gran casa perquè els joves dels pisos li ho estan pagant. El joves paguen desbocats preus per a que els especuladors aconseguisquen beneficis desmesurats

Aquest és el joc de l'especulació que cada dia podeu comprovar, també, a Algemesí. No és un mal del nostre poble. Resulta frustrant veure com uns pocs s'aprofiten del mercat immobiliari per a passejar-nos la suor dels joves “mileuristes” transformada en cotxes de gamma alta i xalets de luxes

Acabe el meu passeig per el Pla, i me'n torne cap a casa amb un regust amarg a la boca per no tindre cap solució immediata a aquesta injustícia. De moment, faré com els estruços i les pròximes dies amagaré el cap. De moment, passejaré pels carrers més antics del poble on encara em puc trobar gent asseguda a la porta del carrer.