dijous, 11 d’octubre del 2007

Hospederia Escartí

Una de les cases que més càbales m'havia provocat en la meua infantesa ha desaparegut. Quan era xicotet i passava per la placeta de l'aire sempre llegia el rétol que tenia pintat a la seua façana: Hospederia Escarti. Aquelles lletres verdes quasi esborrades pel pas del temps em suggerien que aquella casa havia esta un espai de trànsit de persones, i per tant de moltes històries. Per mi tot allò era molt estrany, el fet de trobar una hospederia abandonada al centre del poble suposava un misteri. Realment, desconec la història real d'aquella hospederia però a la meua ment, aleshores infantil, darrere d'aquella porta de fusta vella s'amagava un passat obscur.

Aquest estiu quan vaig vore que l'estaven enderrocant vaig tindre temps per endur-me un testimoni gràfic de la façana d'aquella casa que hui ja és un solar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Solc passar molt sovint x la porta de l'aire, i m'he n'adonat q aquest any el tonejant s'ha quedat sense vareta, algu sap algo? o este Ajuntament passa del manteniment d les obres q ja hi han al poble? x q pegant un passeig, he vist q el monument al llaurador esta oxidant-se, la muixeranga casi ni es veu, ni t llum, les oliveres ja arriben fins al primer pis i els roser q hi han en les llauradores fan q casi ni es vegen... Senyor regidor d parcs i jardins, voste talla el q no es menester i el q fa falta ho deixa creixer sense cap mesura, faça el favor i pegues una volteta. Gracies

Anònim ha dit...

La meua ment de menut també anava per eixos camins! Moltes vegades m'he plantejat qui hauria dormit ahi... i quines coses haurà vist eixa casa.

La veritat que ja estava vella i abandonada. Segur que ara tindrà un millor us.

Anònim ha dit...

¿No seràs tu, senyor Gamieta, l'arquitecte que s'encarregarà de construïr en aquest solar els locals parroquials de Sant Jaume?

Yolanda ha dit...

Yo soy hija de la hospederia Escartí allí nací y allí me crié
Puedes ponerte en contacto conmigo a través del correo yolloes@gmail.com