A la recordada sentència: “els experiments ens fan en gasosa”, cal afegir una nova variació introduïda pel regidor d’Algemesí Miquel Àngel Calpe que ha proposat que els experiments es fan en escombraries. El regidor de Serveis Públics ha anunciat públicament que en breu començarà l’experiència de deixar contenidors de “basura” en determinats llocs del poble a partir de les 8 de la vesprada, per endur-se’ls a la matinada. Aquesta és una opció per intentar donar solució a la recollida del fem d’Algemesí. Per una banda cal pensar en la forma de posar fi al fet de deixar la bossa d’escombraries a la porta, ja que ofereix una imatge molt lletja del poble per la nit, però per l’altra banda ningú vol que li posen el contenidor a la porta de sa casa, per la imatge i les pudors que ens deixa. Una solució interessant, com ja està en molts altres pobles, seria soterrar els contenidors, però non només els de fem també els de vidre, els d’envasos, els de cartró.
Es podria fer al nostre poble?
A aquesta situació cal afegir que en els últims mesos s’ha estès, de forma preocupant, el mal costum per part d’alguns grups de persones de dedicar-se a obrir les bosses per buscar alguna cosa encara útil. És trist que en al nostre poble tan “modern” i ”privilegiat” hi ha gent que tinga que rebuscar entre el fem per buscar queviures. Però per un altra banda hem d’admetre que habitualment, no tenen consciència social, i escampen tot el fem pel carrer. Però mentre els contenidors no estiguen soterrats tal vegada ara canvien, les recerques a les bosses pels contenidors.
Per un altra banda, les innovacions en el servei de recollida de fem d’Algemesí ja han començat des de fa uns mesos. Un divendres a la nit del passat mes de setembre tornava cap a casa en el silenci dels carrers quan de sobte vaig escoltar música disco a un elevat volum que venia des de l’altra banda de cantó. Mentre m’acostava al carrer d’on provenia la melodia imaginava que seria algun cotxe d’algun “maquinero” que havia decidit oferir una demostració del seu equip de música als veïns del carrer. La meua sorpresa va ser quan vaig girar la cantonada i em vaig trobar amb un camió verd de les escombraires amb les dues portes de la cabina obertes de bat a bat i des d’on eixia el ritme musical trepidant que acompanyava les curses laborals dels treballadors que recollien les bosses dels estrets carrers confrontats. Açò si que és innovar:”Recollida de fem al ritme de la música”, un fet que demostra que als nostres carrer es pot fer art amb les deixalles. Un altre tema seria preguntar si als veïns es fa molta gràcia tindre aquesta ambientació musical al seu carrer, però s’ha de dir que només són un segons i que l’espectacle que originen mereix un poc de permissivitat. Serà una llàstima que amb els contenidors els veïns perdrem la possibilitat de retrobar-nos amb “camió de la basura maquinero”.