Foc creuat al pont
Un pont és una obra per salvar una depressió o un obstacle, o creuar una altra via de comunicació situada a nivell inferior. El que queda clar és que a un pont trobem dos part separades.
Els últims dies, de pont, aquest fractura entre dues parts s'ha fet evident en el nostre poble en el creuament de declaracions que s'ha produït entre diferents sectors. El foc de la primera línia de combat el va obrir Vicente Ramón quan va eixir en premsa traguen pit desprès de que l'intent de moció de Jaume Ortiz per ajustar els sous municipal sa la realitat laboral no haja recollit les signatures necessàries per a ser tractat en el plenari municipal. Les xifres finals sembla que s'acosten a les 1.700 signatures, mentre que són necessàries vora 2.100. Tal vegada les persones implicades ens ho poden aclarir millor.
Però, el què va desmuntar per complet l'estratègia de Jaume Ortiz va ser presentar les signatures en una carpeta d'Esquerra Republicana del País Valencià. Açò ho va agafar VR per a criticar a Ortíz, i a més traure a la llum pública que des de finals de novembre és el president del col·lectiu local d'Esquerra Republicana. D'aquesta forma VR intentava deslegitimar en la primera notícia a Ortiz.
La resposta de l'encarregat de la campanya de signatures no s'ha fet esperar. Ortiz li va replicar a VR en una carta al Levante el passat diumenge, primer disculpant-se pel fet de presentar les signatures en una carpeta d'Esquerra Republicana, però recordant que per sobre de militant d'un partit (un fet que és evident perquè ja anava a les llistes a les últimes eleccions municipals) ell és ciutadà d'Algemesí i per tant té el dret d'encapçalar qualsevol iniciativa ciutadana.
VR oblida prompte, com alguns dels seus col·legues de partit de Madrid. Queda clar que Ortíz no va fer bé posant la carpeta d'Esquerra Republicana i hauria d'haver matingut les formes fins al final. Però el continent no és prou per invalidar el contingut de la proposta. No cal oblidar que la desmesura dels sous és un tema d'interès general dels ciutadans d'Algemesí, per damunt dels interessos de qualsevol partit en concret. Què importa més, qui diu el missatge o el què diu el missatge?
I si fan un poc de memòria, VR recordarà que quan estava a l'oposició ell mateixa va recollir signatures contra el projecte del Mercat Municipal de Gregori. Van aconseguir moltes signatures, però desprès de que la seua moció no eixirà endavant ningú va eixir traguent pit. Cal perdre, però també saber guanyar.
I de forma parla·lela a aquesta trinxera dialèctica entre Ortíz i VR, ales últimes setmanes estem assistint a un enfrontament de cartes d'opinió entre el ex regidor del PSOE Salvador Llopis i el regidor del PP, Antonio Saa. Un altre foc creuat en la nostra política local. El tema és el que comentàvem abans, saber guanyar i saber perdre. El que va obrir el foc en aquesta cas va ser un article de Llopis (que recupera la web del seu partit) sobre les vanitats personals. Ell que s'ho mira tot des de distància del que ha deixat el vaixell a temps, però encara vol dir la seua, hauria de saber que d'això de vanitat el seu partit tampoc pot parlar molt alt (que 20 anys donen per a molt!). Però això és passat i ara sembla que els del PP han entrat en el joc i tenim un sèrie epistolar pública amb pinta de serial de desamor (continuarà?)
Els últims dies, de pont, aquest fractura entre dues parts s'ha fet evident en el nostre poble en el creuament de declaracions que s'ha produït entre diferents sectors. El foc de la primera línia de combat el va obrir Vicente Ramón quan va eixir en premsa traguen pit desprès de que l'intent de moció de Jaume Ortiz per ajustar els sous municipal sa la realitat laboral no haja recollit les signatures necessàries per a ser tractat en el plenari municipal. Les xifres finals sembla que s'acosten a les 1.700 signatures, mentre que són necessàries vora 2.100. Tal vegada les persones implicades ens ho poden aclarir millor.
Però, el què va desmuntar per complet l'estratègia de Jaume Ortiz va ser presentar les signatures en una carpeta d'Esquerra Republicana del País Valencià. Açò ho va agafar VR per a criticar a Ortíz, i a més traure a la llum pública que des de finals de novembre és el president del col·lectiu local d'Esquerra Republicana. D'aquesta forma VR intentava deslegitimar en la primera notícia a Ortiz.
La resposta de l'encarregat de la campanya de signatures no s'ha fet esperar. Ortiz li va replicar a VR en una carta al Levante el passat diumenge, primer disculpant-se pel fet de presentar les signatures en una carpeta d'Esquerra Republicana, però recordant que per sobre de militant d'un partit (un fet que és evident perquè ja anava a les llistes a les últimes eleccions municipals) ell és ciutadà d'Algemesí i per tant té el dret d'encapçalar qualsevol iniciativa ciutadana.
VR oblida prompte, com alguns dels seus col·legues de partit de Madrid. Queda clar que Ortíz no va fer bé posant la carpeta d'Esquerra Republicana i hauria d'haver matingut les formes fins al final. Però el continent no és prou per invalidar el contingut de la proposta. No cal oblidar que la desmesura dels sous és un tema d'interès general dels ciutadans d'Algemesí, per damunt dels interessos de qualsevol partit en concret. Què importa més, qui diu el missatge o el què diu el missatge?
I si fan un poc de memòria, VR recordarà que quan estava a l'oposició ell mateixa va recollir signatures contra el projecte del Mercat Municipal de Gregori. Van aconseguir moltes signatures, però desprès de que la seua moció no eixirà endavant ningú va eixir traguent pit. Cal perdre, però també saber guanyar.
I de forma parla·lela a aquesta trinxera dialèctica entre Ortíz i VR, ales últimes setmanes estem assistint a un enfrontament de cartes d'opinió entre el ex regidor del PSOE Salvador Llopis i el regidor del PP, Antonio Saa. Un altre foc creuat en la nostra política local. El tema és el que comentàvem abans, saber guanyar i saber perdre. El que va obrir el foc en aquesta cas va ser un article de Llopis (que recupera la web del seu partit) sobre les vanitats personals. Ell que s'ho mira tot des de distància del que ha deixat el vaixell a temps, però encara vol dir la seua, hauria de saber que d'això de vanitat el seu partit tampoc pot parlar molt alt (que 20 anys donen per a molt!). Però això és passat i ara sembla que els del PP han entrat en el joc i tenim un sèrie epistolar pública amb pinta de serial de desamor (continuarà?)
Entrades
5 comentaris:
Si Jaume va entregar les signatures en una carpeta d'Esquerra és per que abans hi hagué una manipulació prèvia i interesada per part del Levante per a que no anaren a l'entrega del signatures la resta de partits.
Aconseguit l'objectiu i com que la resta de partits caigueren en la trampa del PP i, com que sols ERPV anà a l'entrega de les signatures, s'optà per entregar-les així.
Però açò no es diu al diari i les coses es trauen de context.
Però a la fi, tenim un alcalde que té la poca vergonya de dir públicament que cobra menys que les dones de la netetja. Cinisme, burla?
Ahír de nit, como els lladres, a les 10, de nit, aprofitant la foscor, els tecnics de la Generalitat Valenciana van tallar les emisions del repetidor que dona cobertura a les comarques del sud. Els altres ja repetidors ja estan amenaçats de tancament. Després de 20 anys de emisions, la pluralitat informativa cada vegada mes reduida, . Ho ha fet el Pp, si pero amb la conivencia del PSOE, (Montilla, ex-ministre d´´ industria ara President de la Generalitat) si esta es la seua democràcia PP-PSOE jo no lo vull
Tant de mal, els fa TV3, tant els molesta, que no la fiquen o millor que no la sintonizen a les seues cases i que ens deixen en pau
10 / desembre / 2007 09:15
Què llàstima hem dona la política..
Si algú vol llegir la carta oberta de Jaume Ortiz la pot llegir ací http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=19901
Antes tenian que haber cerrado la ILEGAL TV3, estamos hartos de los rehegados catalanistas en la COMUNIDAD VALENCIAN, REINO DE VALENCIA o como querais llamarlanunca Pais Valencia, NUNCA FORMAREMOS PARTE DELS PAISOS CATALANS, antes morts que catalans. RENEGADOS
Publica un comentari a l'entrada