La setmana de la dona
La data de celebració de les eleccions generals ha modificat enguany la celebració del dia de la dona, que oficialment és el 8 de març. Però la coincidència amb el dia de reflexió ha provocat que en molts llocs s'ajornen les activitats per evitar interferències en la campanya electoral.
Al nostre poble les ja tradicionals activitats de la Setmana de dona que organitzen des de fa anys les dones de l'Associació de Mestresses de casa s'estan realitzant durant la present setmana. Les activitats són bàsicament conferències a les 5 de la vesprada en el Saló de Pensa de l'Ajuntament.
Ahir dilluns es va fer una conferència amb el títol: "Ser dona al Sud. La dona indígena a l’estat de Michoacan (Mèxic)". Hui dimarts es fa la xerrada "El paper dels iaios en la família actual", a càrrec d'un psicòloga. I desprès s'inaugurarà l'exposició exposició "Mujeres emblemáticas de la Comunidad Valenciana", on està prevista la presència de Gotzone Mora, secretària autonòmica d’Immigració i Ciutadania i Asunción Francés, presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius a la Comunitat Valenciana. El dimecres hi ha una nova conferència baix el títol: "Envellir amb èxit", a càrrec d'una metgessa i el cicle es tanca el dijous amb la conferència "La comunicació en la família", a càrrec del rector de la Basílica de Sant Jaume. La traca fina de la setmana (i ara més que estem en falles) és Festival artisticomusical que es farà al Teatre Municipal el pròxim divendres.
Queda clar que les organitzadores i el públic d'aquesta setmana de la dona són les ames de casa i per això la temàtica de les conferències està pensada per a elles,(Envellir amb èxit, el paper del iaios); tot i que hi ha una conferència que no acabe de vore massa clara. És la de la comunicació en la família que està a càrrec del rector. Realment resultarà curiós escoltar a un sacerdot que pràctica el celibat parlar amb autoritat sobre la família, suposem que no parlarà des de l'experiència personal. En aquest cas aplicarà la màxima taurina de "vore el bous des de la barrera" que sempre resulta més fàcil; perquè ell no ha de comunicar-se en la seua dona ni ens els seus fills, veritat?
A més de les conferències i del festival, l'exposició sembla la única novetat d'aquesta setmana de la dona que per primera vegada tutela el nou govern municipal. I pel que sembla, poc han aportat els regidors del PP per organitzar més activitats de les que feia l'antic equip de govern. Més del mateix. Està bé donar suport al que fan les ames de casa però tal vegada al poble hi ha més col·lectius i més dones (i homes) interessants en alguna oferta més de la que ens ofereix l'ajuntament aprofitant el dia de la dona. per exemple: Què passa en les dones joves? També han d'anar a les conferències sobre els iaios i envellir? I a la rector sobre la família?
Al nostre poble les ja tradicionals activitats de la Setmana de dona que organitzen des de fa anys les dones de l'Associació de Mestresses de casa s'estan realitzant durant la present setmana. Les activitats són bàsicament conferències a les 5 de la vesprada en el Saló de Pensa de l'Ajuntament.
Ahir dilluns es va fer una conferència amb el títol: "Ser dona al Sud. La dona indígena a l’estat de Michoacan (Mèxic)". Hui dimarts es fa la xerrada "El paper dels iaios en la família actual", a càrrec d'un psicòloga. I desprès s'inaugurarà l'exposició exposició "Mujeres emblemáticas de la Comunidad Valenciana", on està prevista la presència de Gotzone Mora, secretària autonòmica d’Immigració i Ciutadania i Asunción Francés, presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius a la Comunitat Valenciana. El dimecres hi ha una nova conferència baix el títol: "Envellir amb èxit", a càrrec d'una metgessa i el cicle es tanca el dijous amb la conferència "La comunicació en la família", a càrrec del rector de la Basílica de Sant Jaume. La traca fina de la setmana (i ara més que estem en falles) és Festival artisticomusical que es farà al Teatre Municipal el pròxim divendres.
Queda clar que les organitzadores i el públic d'aquesta setmana de la dona són les ames de casa i per això la temàtica de les conferències està pensada per a elles,(Envellir amb èxit, el paper del iaios); tot i que hi ha una conferència que no acabe de vore massa clara. És la de la comunicació en la família que està a càrrec del rector. Realment resultarà curiós escoltar a un sacerdot que pràctica el celibat parlar amb autoritat sobre la família, suposem que no parlarà des de l'experiència personal. En aquest cas aplicarà la màxima taurina de "vore el bous des de la barrera" que sempre resulta més fàcil; perquè ell no ha de comunicar-se en la seua dona ni ens els seus fills, veritat?
A més de les conferències i del festival, l'exposició sembla la única novetat d'aquesta setmana de la dona que per primera vegada tutela el nou govern municipal. I pel que sembla, poc han aportat els regidors del PP per organitzar més activitats de les que feia l'antic equip de govern. Més del mateix. Està bé donar suport al que fan les ames de casa però tal vegada al poble hi ha més col·lectius i més dones (i homes) interessants en alguna oferta més de la que ens ofereix l'ajuntament aprofitant el dia de la dona. per exemple: Què passa en les dones joves? També han d'anar a les conferències sobre els iaios i envellir? I a la rector sobre la família?
Entrades
10 comentaris:
És molt enriquidor les jornades programades per al dia de la dona,
però per a mi, em sent ofesa per que veig que els cursos de "com ser una dona 10" i "com ser fallera Major" no estan inclosos, per favor col·locar estos cursos per que són complementaris als exposats. ...Això del capellà és molt fort
S´equivoqueu respecte del capellà, supose que no aneu a missa, però, vos ho dic, pot ser que siga el millor de la setmana...El rector de Sant Jaume,no és un "coent", paga la pena perdre/guanyar mitja hora els caps de setmana per escoltar el que diu als sermons, allò que molts no ens "atrevim"...allò que un capellà deu dir!!!, vos ho aconselle, abans de parlar escolteu-lo!!!
No sé que és el que els capellans deuen dir...
El que si sé es el que no deuen dir: per a mostra un botó LA COPE (no precissament la de taronges)...
Bé, jo no soc dona i per tant tampoc deuria d’opinar sobre les activitats triades per un col·lectiu tan nombrós i amb tanta força com l’associació d’ames de casa. Però sí que m’atreviria a dir que si fora dona, m’haguera sentit ofesa per la convocatòria d’eleccions en data tan significativa ja que han fent coincidir la jornada de reflexió amb una possible jornada de reivindicació. Astuts polítics.
L’Espectador
Si teniu oportunitat m'agradarïa que localitzareu el quadre anomenat la "Sacra Neteja", exposat a l'esglesia d'escolapios de Gandía.
Representa el suposat "dia després" a la "Santa Cena" i com les dones han de netejar i endreçar el que jesucrist i el apostols estigueren de "farra" la nit anterior
Es nefast que la Iglesia tinga algo que dir el dia de la dona.
Un estament que no creu el la igualtat en tre homens i dones, un estament que les lleis digtaminaes per un gover democratic com es el de España Y UNA LLEY con es el de la igualt seupasa per el forro, un estament machiste i clasiste que balla al so que mes li combe, un estamen que si les dones tingueren vergoña no se acostarien per a res, sols pensar les declaracions de algun mandataris religiosos canari en el tema de menors, o cuant les nostres mares demanaben ajuda contra el maltrat de genere, la sue resposta era resignació dona resignació...
El que és nefast és q hi hagen persones com tú q posen a tots en el mateix sac. No totes les persones q estàn dins de l'església comparteixen les mateixes ideologies, al igual que no tots els q pertanyen a un partit polític estàn d'acord amb certes coses.
Aplica't el cuento que segur que pertanys a algun grup i hi ha gent que odies del teu voltant.
Hi ha gent que parla de l'Església i només veu que sotanes i barrets en punta, però la major part són persones senzilles, algunes de les quals mereixen tot el respecte perquè dediquen la seua labor a tasques exemplars de forma desinteressada i anònima.
Malgrat el desencert dels alts càrrecs de la jerarquia eclesiàstica i el descrèdit de què se l'acusa per l'enrenou i el "morbo" que genera qualsevol notícia, l'Església seguiex oferint un camí d'esperança per a molta gent arreu del món. No sé si el rector de Sant Jaume serà la persona més indicada o no per a la conferència, però no té traça de fer-ho malament. Podria haver-se convidat també a algun/a especialista en sociologia o psicologia, a més d'algun pare, mare, filla i fill de famílies diferents del poble i fer una taula rodona. Segur que s'hi trauria més profit que d'un cara a cara Rajoy-Zapatero.
Per a mi l'Esglesia son aquells que sacrifiquen gran part de la seua vida per a ajudar als demés, i no dic sòls els missioners, sinò també aquelles persones que treballen a ONGs o simplement gent que després de treballas decideix perdre una mica del seu temps ajundant al veí, etc.
Per a mi NO és l'Esglèsia, la gent que predica que hi ha que ajudar als pobres, però ells viuen al Vaticà rodejats d'or, NO és l'Esglèsia aquells que descriminen a la gent per la seua condició sexual, NO és l'Esglèsia aquells que no li donen l'anulació matrimonial a una dona que ha sigut maltractada pel seu home perque diuen que ella ho ha permitit (verídic) i sí als famosos com la Rocíííto amb l'excusa que es va casar massa jove i no savia el que feia.
ETC, ETC, ETC...
PD.- Respecte al dia de la dòna, jo ja fa molts anys que vaig proposar a l'Anjuntament, que es podria fer cada any un homenatge a alguna dona per la seua trajectoria laboral. Avore si a aquestos els fa goig fer-ho per a l'any que ve, ja vorem...
Jo sóc dona i sóc jove i he assistit a algunes de les xarrades, també a la del rector de Sant Jaume. Vaig abandonar la sala abans de concloure perquè em vaig sentir ofesa i indignada, primer com a dona i després com a persona amb un mínim de cultura i intel·ligència. El senyor cura es va declarar en contra del moviment feminista, va demanar a les dones que foren pacients amb els seus marits perquè, els pobres, després d'aguantar 8 hores al jefe, pensaran que encara els queda aguantar a la dona fins l'hora de dormir. Davant una pregunta meua va respondre que els fills de mares solteres o els fills d'homosexuals no són xiquets igual de dignes que els altres i que posats a fer ciència per a crear persones, també es podrien unir l'espermatozou d'un bou i l'òvul d'una dona. També va dir que els pares no tenen dret a tindre fills, sino que són els fills els que tenen dret a tindre pares, tot per a acabar amb la historieta de la familia model catolico-apostòlica i romana. Li vaig preguntar que quí es creuia amb l'autoritat moral suficient com per a dir-li a un èsser humà amb qui s'ha de casar, els fills que ha de tindre i com els ha de tindre. Evidentment, va contestar amb evasives. Però el més greu no és tot el que va dir el cura (que bé està que ho diga si és cura, ja sabem tots com pensen les sotanes), el pitjor de tot va ser que el 80% de les dones que hi havia a la sala, en un exercici d'autocomplacència, ignorància i incultura, van aplaudir una i cadascuna de les misives que anava soltant el rector. Ixes dones segur que tenen filles o nebodes o netes o amigues que són mares solteres, que s'han divorciat, que les han maltractat, que són lesbianes o que mantenen relacions sexuals amb qualsevol cosa que es mou (cosa que em sembla absolutament respectable - això que es troben). I dintre de la seva ment adoctrinada a cop de puny i martell durant dècades, encara els queda la bufa de dir "jo soc una persona decent i això de les lesbianes i les mares solteres me pareix una indecència". Els rectors, com han fet des de que existeix l'esglesia, continuen aprofitant-se de les ments més dèbils, d'aquelles persones que són vulnerables a la por i l'amenaça de Deu perquè no són capaços de pensar per si mateix. Han venut el cel a trosos, han amagat cures pederastes, han dit que les dones maltractades provoquen els seus marits, tenen la sala de juntes del Vaticà decorada amb pintures de Bernini i Miquel Àngel, creer i destrocen el limbo segons els convé, creen nous pecats segons s'alcen de dormir, i encara tenen la poca vergonya d'anar pel món de salvadors i de portadors del missatge de Deu i la moral.
Hi ha algun terrorisme psicològic més pervers que aquest?
Publica un comentari a l'entrada