Un fi de curs mogudet

La passada setmana era moment de celebracions de fi de curs per a mestres i alumnes del nostre poble. Les classes s'acaben i ja estan ací les vacances d'estiu per al sector educatiu, un fet que sempre és sinònim d'alegria.

Però, no podem dir que aquesta alegria del sector educatiu dels últims dies haja arribat a la màxima responsable municipal de l'àrea educativa, ja que ha vist com en les últimes dies s'han produït dos protestes públiques que han afectat la seua àrea.

Els primers en aixecar la veu la setmana passada van ser els mestres del centre Blasco Ibàñez, per a exigir a la regidora que complirà la seua promesa de millorar les instal·lacions del centre escolar, especialment, les dedicades a la población infantil, ja que sembla que el pati on juguen els més menuts no presenta les millors condicions i fa alguns mesos des de l'ajuntament se'ls va prometre que a principis del 2008 s'executarien obres de millora. Però, el mesos han passat i el professors no han vist passar a cap obrer per les instal·lacions educatives. I això vol dir que, de nou, començaran un curs amb moltes coses per arreglar.

El segon episodi del món educatiu de les ultimes dies l'han protagonitzat un grup de mares i pares que van eixir al carrer el passat dissabte al matí per a manifestar-se des de la plaça major i per alguns carre del centre. Al voltant d'un centenar de persones (més carros) van participar en aquesta moguda per per protestar pel repartiment de places escolars per als seus fills.
L'origen d'aquetsa protesta és el següent: Com cada any l'Ajuntament és l'encarregat de centralitzar totes les demandes de nous escolars que volen sol·licitar l'entrada a un centre del nostre poblei adjudicar-los lloc a un centre del poble. Els pares posen en una llista les seues preferències però, com de vegades no hi ha ha places per a tots, el que es fa és establir un criteris, que són públics, en funció de la proximitat, del nivell de renda, o de tindre germans estudiants al centre , entre d'altres. Enguany el problema ha sigut que 65 famílies no poden portar als seus fills als centres que ells volen. Això, va provocar que s'¡uniren i convocaren una manifestació el passat dissabte al matí pel centre la poble. Una de les afecatdes es va despatxar en declaracions al diari Las Provincias el passat dissabte diguent que volen portar als seus fills a un centre religiós, "para que aprendan los mismos valores que a nosotros nos enseñaron cuando éramos pequeños".

En realitat, cap xiquet s'ha quedat sense plaça ja que encara hi ha places en el centre Ribalta, però segons aquesta mateixa mare " está muy vieja y además, se ha convertido durante los últimos años en un gueto. Allí va gente sin educación", en declaracions al diari Las Provincias.

És evident que el tema del números limitats en educació és una tema difícil de solucionar i que no no sols es produeix en l'educació infantil. En el tema universitari la situació es complica. No penseu que és més difícil per una persona que té la vocació d'estudiar una carrera universitària però que no hi ha places suficients per a tots els que volen? Però, alguna solució cal posar quan hi ha que repartir places i no hi ha per a tots, i ací és quan s'apliquen els criteris (en els universitaris les notes de tall i en els menuts altres criteris menys acadèmics). Alguna proposta que siga bona per a tots?

En el cas de la protesta d'Algemesí, darrere del lema s'amaga alguna cosa més que la llibertat. Si repassem les declaracions de la mare afectada queda prou clar que el problema és que els pares volen portar el seus fills al centres concertats i religiosos del nostre poble. El motiu és que els pares són els primers en detectar que als centres públic s'hi poden trobar alguns problemes d'educació i que es creen "guetos". Però el motiu de la protesta no és que es milloren els centres públics i que es produisca un repartiment millor per evitar guetos, ací la motivació és "rescatar" als nostres fills de caure en aquestos "centres" públics i no religiosos i portar-los a reserves espirituals i religioses on visquen d'esquenes a aquesta realitat multicultural que és la nostra societat.

Estic segur que la regidora poc tindrà a vore en aquest repartiment de places i segur que s'ha fet seguint criteris públics, de la mateixa forma que s'ha fet en anys anteriors. Altra història és que algunes famílies intenten fer parany per traure profit( com apunta l'entrevistada) i d'això poca culpa té l'ajuntament, únicament ha d'evitar (amb força) els paranys i els favoritismes en les adjudicacions de places.

Cal destacar que la gent encara es mobilitze per a protestar i que s'organitzen manifestacions (això vol dir que hi ha encara esperit cívic al nostre poble) la llàstima és que siga per a defendre els interessos personals ("jo rescate als meus i que la resta s'apanyen") i no per a reivindicar solucions per a un problema més general (situació de les instal·lacions i creació de guetos educatius).