Perspectives de la festa

Aquesta nit, cap allà les 10, eixirà la primera de les tres processons de la Mare de Déu de la Salut. Tots els que participem en algun ball de la festa ja fa temps que hem començat la festa amb els assajos, però hui és el moment de posar-se el vestit i eixir al carrer per a posar de manifest la nostra condició d'algemesinencs.

M'he preguntat, en més d'una ocasió, que ens porta a quasi tots els veïns i veïnes d'Algemesí a implicar-nos activa o emocionalment en aquesta festa. Tant els que participen en els balls com els espectadors, creients i no creients, difícilment podem no entretallar la respiració i sentir un formigueig per la panxa al vore alçar-se una muixeranga o al vore la fuga dels tornejants, o especialment al vore l'entrada de la imatge per les portes de Sant Jaume amb l'acompanyament de tots els balls al mateix temps. Supose que és una qüestió d'identitat, és una d'eixes coses que no es poden explicar amb paraules a la gent que no la sent.

A banda d'açò, una de les coses que més m'agrada és veure a les persones que van a vore-les. El fet de posar les cadires a la porta i d'obrir de bat a bat les portes d'algunes cases dels carrers volta em sembla un costum estimable. Estar a peu de carrer en les processons és una experiència sense pairó. Vore les muixerangues més altes de baix, saludar a un Bastonet, xarrar amb uns amics que fa temps que no veus, escoltar els diàlegs entre una parella de les Llauradores, alçar-se quan passa la imatge. Són vivències úniques de la processó.

Però els nostres poders municipals no ho han vist igual. Des de fa molts anys, Gregori i els seus socis de govern, i també els del PP quan estaven en l'oposició, s'encabotinaven en passejar-se a contracorrent en la processoneta del matí, provocant les crítiques de molts espectadors que tenien que patir com el polític de torn se li posava davant. I aixó han aconseguit:, anar "contracorrent". Des de fa alguns anys, van posar un altra perspectiva de la festa, quan es va muntar a la placeta del Carbó una entarimat que omplien els del Bloc i alguns convidats. Es veu que el fet d'estar mig metre per damunt del carrer esperaven que els donarà més notorietat. Però sembla que no es va encertar.

I ara enguany alguna cosa ha canviat. Ara quan entres a la plaça major ja no et trobes un entarimat per a minusvàlids ni res d'això. Ara que mana el PP s'ha posat una graderia digna de qualsevol instal·lació esportiva (Serà un assaig del F1 de València?). Que es note el canvi. Ara els del PP no estaran mig metre per damunt del carrer, estaran alguns metres més. Per damunt com l'oli.

Sabeu una cosa: ells s'ho perden. La festa de la Mare de Déu no es viu ni a "contracorrent" ni mirant per damunt del muscle a la gent, la millor perspectiva de la festa és a peu de carrer.