Cadafals tancats per vacances... l'any vinent més

Ja s'ha acabat la setmana de bous del 2007. Amb el preceptiu discurs d'alcalde i la novetat d'una espectacular disparada pirotècnica (necessària? Açò qui ho paga? els cadafalers? No crec que els faça massa gràcia). Al llarg d'aquest dies hem escoltat molts comentaris, al carrer i en aquesta crònica oberta, sobre el present i el futur de la festa. Però, aprofitaran per alguna cosa?

Ara acabe de tornar a casa, desprès la correguda ajornada. Enrere queden els nou dies de festa, de sopar a la caseta, per cert ja tenia ganes de posar-me davant d'un plat de vidre, definitivament estic cansat i tinc ganes de rutina, de seguir horaris, d'agafar el tren , de llegir els mails dels amics, de començar a posar-me roba d'abric i de tantes coses que fan que el dia obtinga el qualificatiu de “normal”. I aquest mateix dia a dia és el pitjor enemic d'aquestes ganes de fer evolucionar la festa de la setmana taurina. Tots aquests comentaris que ara estan ben calents van apagant-se poc a poc, i quan menys ens adonem ja està ací de nou la subhasta i res ha canviat. I tornem a tindre el mateix guió per a una edició de la festa: unes becerrades que desperten molts rebuigs, un puja desmesurada, un pressupost excessiu per a festa, una gestió de la comissió que no acaba de convèncer als cadafalers, uns polítics que es pengen la medalla sense soltar un duro...

Però, intentem ser optimistes. Ara que acabem de tancar la porta de les festes del 2007 imaginem una millors festes per al 2008. I com fer això? Quan acabem una feina costosa el que volem es pegar a fugir i no saber-ne més, però això no és el que caldria fer amb la setmana de bous de 2007. Caldria reflexionar i parlar entre tots. Ara farem una proposta seriosa, ja que les pròximes dies ens riurem molt amb l'especial que un amics ens està preparant sobre tot allò “que l'ull no ha vist” en aquest nou dies. Torneu prompte perquè pel tast que he pogut vore ens riurem molt.

Però tornem a la reflexió seriosa sobre la setmana de bous d'enguany. Ara és el moment de començar a treballar per la setmana de bous de 2008. I els primers que han d'encetar aquest camí haurien de ser els cadafalers. Ells, millor que ningú, saben que és necessari fer canvis, i ara més que mai que, pel que m'han comentat molts d'ells, han eixit en la butxaca escaldada d'aquest any. El primer que haurien de decidir és com es pot millorar la gestió dels pressupost. Realment sobren tant diners com diuen? Com es pot ajustar això? Que no s'enganyen, eixos diners que sobren són d'ells. Els cadafalers han de recordar que la comissió no és més que una representació de totes les penyes cadafaleres. Per un banda tenen milions de sobres i per l'altra estan rascant-se la butxaca. Açò és un conte kafkià. I a més, criticant la gestió dels diners, que estan fent ells mateixa. Esteu bojos o què? Els cadafalers o teniu problemes de bipolaritat o uns quants espavilats us estant prenent el pel. Qui mana en aquesta festa?

Aquest hauria de ser el punt d'eixida de reflexió de la festa. I partir d'ací començar a canviar les coses. Una segona reflexió necessària és posar al descobert el paper de l'ajuntament en aquesta festa. Si els cadafals són els que assumeixen l'organització de la festa, com és que els polítics de l'ajuntament són els que ixen a lluir la cara al balcó: Els del PP, els del PSOE, el del PSD. Els d'enguany i els d'abans. Aquest dies que venien uns amics d'un altre poble i els explicava que la festa la paga el poble, els tiraven les mans al cap. A qualsevol altre lloc l'ajuntament és mulla i posa dinerets per fer les festes, però ací sembla que som imbècils. Els cadafalers i els abonats posem la pasta, i els polítics de torn. Són els que es posen la medalla. Ja n'hi ha prou, no? Fer-se la foto al balcó ha de costar un preu, no? Si volem una festa millor cal més implicació i menys tirar-se les culpes els uns als altres. I amb aquesta dosi de reflexió crec que ja ho tinc bé, si algú s'ha anotat tot açò i s'ho creu tal vegada la festa dels bous del 2008 siga millor.

I ara a riure, que això alegra la vida. Com avançament de l'especial “allò que ull no veu” us deixe una imatge...d'un moment "Meivel". Pròximament més imatges, i més coses ja que en pocs dies Algemesí serà camp de proves de la Fòrmula 1 de Rita i Camps (“Que se note que Algemesí es nuestro” li hauran dit a VR), però això millor ho explicarem en un altre post, que el tema ho mereix.