Emiliete i VR Jiménez

Amb el que portem de setmana ja ens costa tirar endavant el cos.
Quan perds l’orientació i no saps si és dilluns, dimarts o dimecres vol dir que ja estàs plenament dins la festa. El ritme d’aquest snou dies posa a prova qualsevol resistència humana.

Ara que ja hem passat l’equador és un bon moment per a començar a fer balanç de tot allò que ha passat. Una de les primeres curiositats de la festa d'enguany la vaig vore ahir per la vesprada, mentre mirava la part de l’ombra de plaça, i em vaig adonar que ja no queden cadafals de grada. Fins i tot els que han fet per primera vegada cadafal el fan amb cadira. Enrere queden aquells anys quan quasi tota la part d'ombra era grada de joves. Alguna cosa està passant quan ni els nous aposten per la grada i passen directament a la cadira: amb el que això vol dir: sopars, dinars....


No fa tants anys, els cadafals de grada tenien els seus “palcos” armant escama i tirant farina al seu cadafal, una part dels cadafals que també ha desaparegut. . Tot i que el tema de la farina continua estant ben present, però ja no estem parlant de la mateixa farina. Qualsevol dia de la festa si fas una viista als serveis dels bars, o entres en algunes casetes i fins i tot t'ho pots trobar en algun carrer, pots vore estranyes visites en grup als waters a la recerca d'ofertes de peix barat, a la recera de l'0ferta de ratlla. Desprès si veus les caretes, i els ulls sobretot, dels que van fins al cul de cocaïna pots descobrir que el nogoci de la pols blanca ha ampliat la seua comunitat de consum de froma exponencial. Un negoci que creix. Però jo crec que qui realment farà un bon negoci a llarg termini serà el senyor Alzheimer.

Per un altra banda també hem escoltat algunes veus que reclamen el nomenament del rockafull com a beguda oficial de la setmana, i més desprès de sentir al regidor de sanitat, Enrique Ballester, parlar públicament dels gran beneficis d’aquesta beguda. Ho hem d'entendre com una recomanació sanitària? Haurà descobert en ella un poder miraculós ocult?

Aquesta nit és la segona nit de becerrades, esperem que les opinions dels implicats importen en el futur i que el fet que el primer dia un parell de cadafalers no pugueren matar al becerro i que un dels subalternsc-cadafaler quansi es quedara sense dits al tllar-se en un estoc, provoque una reflexió activa sobre la necessitat d'evolució d'aquesta la festa.

Enguany hi ha un altra modificació a la festa provocada pel canvi de signe polític a l'Ajuntament. Aquest any s'ha perdut una de les tradicions més implantades i singulars de la nostra setmana taurina. Des de fa molts anys l’alcalde d’Algemesí, en aquell moment Emili Gregori, sempre baixava a una de les barreres de la plaça quan feien becerrades i sempre lluïa una de les seues camises úniques i singulars. Amb el canvi de govern, Gregori s’ha retirat de la barrera a un raconet del balcó i Vicente Ramón no l’ha substituït en aquesta feina a peu de plaça. Una llàstima, perquè vore allí l’alcalde sempre era objecte de comentaris, bromes simpàtiques i un atractiu més en aquests dies. Com a homenatge hem posat aquestes fotos d'Emiliete i VR Jiménez, passat i present de la festa taurina. (la de VR gràcies a l'Aspirant a tornejant).

PS: Les previsions sobre el megafonet s'han fet realitat.