Dos alcaldes, dos reformes i un mercat

L’altra notícia que va omplir el diaris del cap de setmana va ser la Contrareforma del Mercat Municipal.
Aquesta actuació és el paradigma dels desficacis que viu Algemesí. Primer va ser Emili Gregori quan fa uns mesos, quan encara era alcalde, va decidir tirar endavant la reforma del Mercat Municipal tornant a posar les parades baix de terra i deixant-nos el pastis de plaça, que segons ell era “un obra arquitectònica singular”. Segur?
Els propietaris de les parades del mercat no veien amb bons ulls el nou projecte i molt veïns tampoc. El PP, en aquell moment en l’oposició, es va posar a recollir signatures i va posar un gran cartell en la seu: “Volem un mercat a peu pla”. El resultat van ser més de 5.000 veïns que els donaven suport. Però, Gregori es va passar pel forro totes aquestes opinions (i això ho ha pagat en les urnes) i va adjudicar les obres del “seu” projecte de reforma a l’empresa Conscea. Ja estaven mig acabades en el passat mes de maig.

Van vindre les eleccions, I quan Vicente Ramón va agafar la vara d’alcalde va signar dos mesures imminents: una pujar els sous i l’altra parar la reforma gregoriana del Mercat. Ell ja ho va advertir que ho faria: el tema del mercat, no l’augment dels sous.

Ara, per fi sabem el que vol fer VR al mercat. Un mercat a peu pla i un aparcament subterrani. És una bona opció, i probablement, tindrà més consens que el projecte de Gregori. Els diaris Levante i Las Provincias explicaven el passat diumenge quines eren les intencions de VR. Sembla ser que el cost de la Contrareforma serà 6.350.000 euros i es faran 2 plantes subterrànies d’aparcaments amb 320 places, de les quals 200 eixiran a la venda. VR diu que no ens costarà res al poble, però que no oblide que cal indemnitzar a l’empresa que es va adjudicar la primera reforma, Conscea, i que resulta que és una constructora on ell té molt bones relacions ja que ha col·laborat en molts projectes abans de ser alcalde.

Per un altra banda, també caldrà convèncer als propietaris de les parades del mercat per a que tornen al seu lloc, perquè segons comenta la meua àvia, “ara al Teular venen més que abans”. I ja saps el que diuen: qui estiga bé que no es moga.

En conclusió, el Mercat municipal s’ha convertit en un marejol d’anades i vingudes, de reformes i contrareformes, d’alcaldes i projectes.... i a la fi segur que paguem els de sempre: els veïns d’Algemesí.