La mort tenia un preu

Una de les notícies més curioses que he llegit aquests dies és la mesura que, amb urgència, ha tingut que prendre el nou equip de govern davant la falta de nínxols al cementiri. Sembla que Gregori i el seus regidors, amb l'arribada de les eleccions i la seua dedicació a vendre projectes de futur: Zona d'Oci, Habitatges per a joves... van oblidar que a Algemesí també mor gent i que els nostres difunts necessiten un espai per a reposar fins l'eternitat. Clar, com els mort ja no voten. I ara, Vicente Ramón ha tingut que negociar una actuació urbanística per a construir més nínxols més prompte del previst. Qui li ho diria a ell que la seua primera actuació urbanística com a alcalde seria fer nínxols. Tirant a fotre ho qualifica com el primer PAI del PP d'Algemesí. De fet VR s'ha tirat a la plaça fent les següent declaracions: "no permetre mentre siga Alcalde d'Algemesí que quede cap difunt sense poder donar-li sepultura”. Em recorda a la protagonista de Lo que el viento se llevó en aquella frase de "juró que no volveré a pasar hambre"... Us imagineu al nostre VR agenollat i amb les mans plenes de terra diguent el seu particular jurament...
No podem deixar de banda la poca previsió que van tindre els anteriors governants davant aquest fet, però les declaracions i el rebombori que li han volgut donar des de l'ajuntament respon a l'estratègia de tirar per terra tot el que feien els que estaven abans al govern.
L'alternativa a ser enterrat és que et cremen, però la mesura no està del tot implantada al nostre poble, perquè tots volem que ens posen flors per tots sants.